Llei 9/2022, de 14 de juny, de qualitat de l'arquitectura (BOE 15/06/2022)

Aquesta Llei s'emmarca entre les iniciatives legislatives europees de foment de l'eficiència energètica, les energies renovables i la lluita contra la pobresa energètica i promourà l'aplicació del principi primer, l'eficiència energètica, d'acord amb la Recomanació (UE) 2021/1749 de la Comissió de 28 de setembre 2021.

La llei persegueix que les actuacions de rehabilitació del parc públic edificat es guiïn per criteris de qualitat, integralitat i planificació prèvia.

El Capítol primer inclou els articles 1 a 4, que es dediquen a determinar l'objecte, l'àmbit d'aplicació i els fins de la llei, la declaració de l'arquitectura com un bé d'interès general i el principi de qualitat a l'arquitectura.

El Capítol segon identifica les mesures específiques perquè els poders públics puguin assolir les finalitats enunciades, i destaquen, entre les que s'exigeixen particularment a l'Administració General de l'Estat, la difusió nacional i internacional de l'arquitectura, el suport a les empreses i als professionals espanyols, l'establiment d'incentius i premis que reconeguin la qualitat, l'impuls de la investigació i la innovació i la protecció dels valors del patrimoni construït i el foment de la rehabilitació, regeneració i renovació urbanes sota el principi del desenvolupament urbà sostenible.

En aquest capítol es constitueix el Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura que, juntament amb la Casa de l'Arquitectura, intenta orientar l'actuació dels poders públics cap a aquesta qualitat necessària.

El Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura és hereu del Consell per a la Sostenibilitat, Innovació i Qualitat de l'Edificació creat pel Reial decret 315/2006, de 17 de març, amb l'objectiu d'elaborar propostes i fer recomanacions sobre les estratègies polítiques i les mesures pertinents en matèria de sostenibilitat, innovació i qualitat a l'edificació. Aquests objectius continuen sent necessaris i són assumits pel Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura, la funció principal del qual és servir de plataforma d'intercanvi de coneixement i de participació, així com de consulta i assessorament en les matèries relacionades amb els continguts d'aquesta llei, creant una mena de soft law que permeti ajudar les administracions públiques i el sector en aquelles qüestions que requereixin aclariment o interpretació.

Al camp de la comunicació arquitectònica la llei proposa, a través de la Casa de l'Arquitectura, impulsar aquesta disciplina com una eina de diplomàcia cultural. La Casa de l'Arquitectura és hereva d'una institució existent, el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme, creat pel Reial decret 1636/2006, de 29 de desembre.

La institució es concep com un museu de titularitat i gestió estatal que pretén exercir tant les funcions pròpies d'un museu adaptat a l'actualitat com servir de plataforma d'intercanvi entre institucions i associacions vinculades a la difusió de l'arquitectura i establir mecanismes de col·laboració amb el sector educatiu i els ens locals per millorar el coneixement del patrimoni arquitectònic al conjunt de la societat des d'edats primerenques. En el camp de la protecció del patrimoni la Casa de l'Arquitectura es proposa crear un catàleg d'obres arquitectòniques d'interès que serveixi d'orientació a les administracions públiques per a l'elaboració dels catàlegs d'edificis protegits i, en coordinació amb el Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura sol·licitarà la incoació d'ofici d'expedients de protecció davant de les administracions públiques competents en relació amb exemples d'arquitectura de qualitat reconeguda.

La disposició addicional única preveu elaborar una Estratègia Nacional d'Arquitectura com a eina de governança i seguiment de la implantació dels objectius de la llei.

La llei compta amb dues disposicions transitòries. A la primera es regula l'aplicació de les especificitats en matèria de contractació de la llei als expedients iniciats en el moment de la seva entrada en vigor. La segona estableix la vigència del Reial decret 315/2006, de 17 de març, mentre no s'aprovi el desplegament reglamentari del Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura.

La disposició derogatòria única deroga el Reial decret 315/2006, de 17 de març.

D'altra banda, la llei compta amb set disposicions finals. La disposició final primera recull una sèrie de modificacions de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, del 26 de febrer del 2014, encaminades a millorar la qualitat de l'arquitectura promoguda pel sector públic.

Així, es modifica l'article 29.7 i es preveu expressament la tramitació com a contractes menors els contractes de serveis complementaris d'un contracte menor d'obres, podent tenir una durada superior a l'any, no excedint de 30 mesos i que l'excés sobre l'any estigui justificat exclusivament per la durada del període de garantia establert al contracte d'obres principal i els treballs relacionats amb la liquidació del contracte principal.

També s'afegeix un paràgraf final a l'article 183.3 (concurs de projectes), pel qual es parametritzen els conceptes per determinar la complexitat especial d'un projecte. Aquesta previsió ve a satisfer una important llacuna interpretativa posada de manifest en nombrosa doctrina emanada dels nostres tribunals administratius de recursos contractuals.

A més, es concreten a l'article 187 de la LCSP els principis en què s'ha de basar la selecció de membres del jurat (professionalitat, especialització, imparcialitat, absència d'incompatibilitat i independència).

I, finalment, entre les reformes d'aquest text legal, s'introdueix un apartat 4 a l'article 308 (contracte de serveis), pel qual preveu la possibilitat –ja contemplada respecte dels concursos de projectes– de contractar conjuntament la redacció de projectes i la posterior direcció d'obra “quan la contractació separada comportés una minva en la qualitat de les prestacions objecte del contracte, dificultant la coordinació i la continuïtat entre la fase de redacció del projecte i la seva execució en obra”. Aquesta possibilitat, ja admesa per la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l'Estat en el seu informe 39/14, de 26 de febrer de 2015, haurà d'estar convenientment motivada a l'expedient de contractació.

Aquestes mesures es complementen amb el paper que es reserva al Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura, el qual realitzarà, entre altres tasques, aquelles orientades a facilitar al conjunt de les administracions públiques l'aplicació de les eines previstes a la Llei 9/2017 esmentada , de 8 de novembre per aconseguir que les obres promogudes per aquestes administracions s'ajustin al principi de qualitat enunciat en aquesta llei.

La disposició final segona articula un instrument, mitjançant una modificació del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per facilitar l’execució dels fons quan estiguin associats a obres del sector públic. Mitjançant aquesta disposició es crea un nou supòsit, excepcional, en què es permet la contractació conjunta de la redacció del projecte i l'execució de l'obra, d'acord amb l'article 234.1 de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, sempre que el contracte estigui finançat amb fons del Pla, incorporant-hi un nou art. 52 bis a aquesta norma

La disposició final tercera recull els títols competencials sota els quals es dicta la llei.

La disposició final quarta emplaça el desenvolupament reglamentari del Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura, i la disposició final cinquena autoritza el Govern per regular mitjançant Reial decret la Casa de l'Arquitectura adaptant el Reial decret 1636/2006, de 29 de desembre, pel que es crea el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme al que disposa aquesta llei.

La disposició final sisena autoritza el Govern al desenvolupament de la llei i la disposició final setena en regula l'entrada en vigor, per a l'endemà de la publicació al BOE.

• https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-9837

[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]