menú
Àrea personal

×Àrea personal

Número de col·legiat/ada o usuari ICAB / DNI / Email
×
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
cercador de professionals
Comissió de Normativa | Comissió Normativa | Novetats Jurídiques / Jurisprudència

Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència

Publicada en el BOE del 5/6/2021.

02/08/2021

Entrada en vigor: 25/06/2021. Des del 25/12/2021 entren en vigor els arts. 18, 35 i 48.1.b) i c), mentre que la D. Final 14a ho farà el dia 01/01/22.

Això suposa que a partir de 25/12/2021 serà exigible la formació específica d'advocats i procuradors per part dels seus respectius Col·legis relativa a aspectes materials i processals de la violència sobre la infància i l'adolescència, tant des de la perspectiva del Dret intern com del Dret de la Unió Europea i Dret Internacional, així com de programes de formació contínua en matèria de lluita contra la violència sobre la infància i l'adolescència; específicament quan s'exigeixin cursos d'especialització per a l'exercici de torn d'ofici; com també hauran d'adoptar -a partir d'aquesta data- les mesures necessàries per a la designació urgent de lletrat o lletrada d'ofici en els procediments que se segueixin per violència contra menors d'edat i per assegurar la seva immediata presència i assistència a les víctimes; mentre que per la seva banda, els Col·legis de Procuradors han d'adoptar les mesures necessàries per a la designació urgent de procurador o procuradora en els procediments que se segueixin per violència contra menors d'edat quan la víctima vulgui personar-se com a acusació particular.

Aquesta llei completa la incorporació al Dret espanyol dels articles 3, apartats 2 a 4, 6 i 9, paràgrafs a), b) i g) de la Directiva 2011/93/UE del Parlament Europeu i de Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a la lluita contra els abusos sexuals i l'explotació sexual dels menors i la pornografia infantil i per la qual se substitueix la Decisió marc 2004/68 /JAI de Consell.

Estableix que en el termini d'un any el Govern ha de remetre a les Corts Generals un projecte de modificació de la LOPJ dirigit a establir l'especialització dels òrgans judicials i dels seus titulars, per a la instrucció i enjudiciament de les causes penals per delictes comesos contra persones menors d'edat i es plantejarà la inclusió de Jutjats de Violència contra la Infància i l'Adolescència, així com l'especialització dels jutjats penals i les audiències provincials. També disposarà les modificacions necessàries per a garantir l'especialització dins de l'ordre jurisdiccional civil en Infància, Família i Capacitat

El títol preliminar aborda l'àmbit objectiu i subjectiu de la llei, recollint la definició del concepte de violència sobre la infància i l'adolescència, així com el bon tracte, i establint els fins i criteris generals de la llei. Així mateix, regula la formació especialitzada, inicial i contínua, dels i les professionals que tinguin un contacte habitual amb persones menors d'edat, i recull la necessària cooperació i col·laboració entre les administracions públiques, establint a aquest efecte la creació de la Conferència Sectorial de la infància i l'adolescència, i la col·laboració público-privada.

El títol I recull els drets dels nens, nenes i adolescents enfront de la violència, entre els quals es troben el seu dret a la informació i assessorament, a ser escoltats i escoltades, a l'atenció integral, a intervenir en el procediment judicial o a l’assistència jurídica gratuïta.

El títol II està dedicat a regular el deure de comunicació de les situacions de violència. En aquest sentit, s'estableix un deure genèric, que afecta tota la ciutadania, de comunicar de forma immediata a l'autoritat competent l'existència d'indicis de violència exercida sobre nens, nenes o adolescents. Aquest deure de comunicació es configura d'una manera més exigent per a aquells col·lectius que, per raó del seu càrrec, professió, ofici o activitat, tenen encomanada l'assistència, la cura, l'ensenyament o la protecció de persones menors d'edat: personal qualificat dels centres sanitaris, centres escolars, centres d'esport i lleure, centres de protecció a la infància i de responsabilitat penal de menors, centres d'acollida, d'asil i atenció humanitària i establiments en què resideixin habitualment nens, nenes o adolescents. En aquests supòsits, s'estableix l'obligació de les administracions públiques competents de facilitar mecanismes adequats de comunicació i intercanvi d'informació.

Es preveu la dotació per part de les administracions públiques competents dels mitjans necessaris i accessibles perquè siguin els mateixos nens, nenes i adolescents víctimes de violència, o que hagin presenciat una situació de violència, els que puguin comunicar-ho de forma segura i fàcil. En relació amb això, es reconeix legalment la importància dels mitjans electrònics de comunicació, com ara línies telefòniques d'ajuda a nens, nenes i adolescents, que hauran de ser gratuïtes i que les administracions hauran de promoure, donar suport i divulgar.

Es regula de forma específica el deure de comunicació de l'existència de continguts a Internet que constitueixin una forma de violència o abús sobre els nens, nenes o adolescents, siguin o no constitutius de delicte, en tant que l'àmbit d'Internet i xarxes socials és especialment sensible a aquests efectes.

El títol III, que regula la sensibilització, prevenció i detecció precoç, recull en el seu capítol I l'obligació per part de l'Administració General de l'Estat de disposar d'una Estratègia d’eradicació de la violència sobre la infància i l'adolescència, amb especial incidència en els àmbits familiar, educatiu, sanitari, dels serveis socials, de les noves tecnologies, de l'esport i l'oci i de les Forces i Cossos de Seguretat.

El capítol II recull els diferents nivells d'actuació, incidint en la sensibilització, la prevenció i la detecció precoç. En concret, aprofundeix en la necessitat que les administracions públiques estableixin plans i programes específics de prevenció de la violència sobre la infància i l'adolescència, identificant grups de risc i especificant els recursos pressupostaris per dur-los a terme. També s'apunta la necessitat d'establir mesures de sensibilització, prevenció i detecció precoç davant els processos de radicalització i adoctrinament que condueixen a la violència. Pel que fa a detecció precoç, s'incideix en l'adopció de mesures que garanteixin la comunicació de les situacions de violència que hagin estat detectades.

El capítol III, dedicat a l'àmbit familiar, parteix de la idea de la família, en les seves múltiples formes, com a unitat bàsica de la societat i medi natural per al desenvolupament dels nens, nenes i adolescents, ha de ser objectiu prioritari de totes les administracions públiques, a l'ésser el primer esglaó de la prevenció de la violència sobre la infància, i ha de afavorir la cultura del bon tracte, fins i tot des del moment de la gestació.

Per a això, la llei reforça els recursos d'assistència, assessorament i atenció a les famílies per evitar els factors de risc i augmentar els factors de prevenció, cosa que exigeix ​​una anàlisi de riscos en les famílies, que permeti definir els objectius i les mesures a aplicar. Tots els progenitors requereixen suports per desenvolupar adequadament les seves responsabilitats parentals, sent una de les seves implicacions la necessitat de procurar aquests suports per exercir adequadament el seu paper.

Destaca en la llei la referència a l'exercici positiu de la responsabilitat parental, com un concepte integrador que permet reflexionar sobre el paper de la família en la societat actual i al mateix temps desenvolupar orientacions i recomanacions pràctiques sobre com articular els seus suports des de l'àmbit de les polítiques públiques de família. Per això, la llei estableix mesures destinades a afavorir i adquirir aquestes habilitats, sempre des del punt de vista de la individualització de les necessitats de cada família i dedicant una especial atenció a la protecció de l'interès superior de la persona menor d'edat en els casos de ruptura familiar i de violència de gènere en l'àmbit familiar.

El capítol IV desenvolupa diverses mesures de prevenció i detecció precoç de la violència en els centres educatius que es consideren imprescindibles. La regulació proposta aprofundeix i completa el marc establert en l'article 124 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, a l'establir al costat del pla de convivència recollit en aquest article, la necessitat de protocols d'actuació davant d'indicis d'abús i maltractament, assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual, violència de gènere, violència domèstica, suïcidi, autolesió i qualsevol altra forma de violència. Per al correcte funcionament d'aquests protocols es constitueix un coordinador o coordinadora de benestar i protecció, en tots els centres educatius. També es reflecteix la necessària capacitació de les persones menors d'edat en matèria de seguretat digital.

El capítol V regula la implicació de l'Educació Superior i del Consell d'Universitats en la lluita contra la violència sobre la infància i l'adolescència.

Les mesures contingudes en el capítol VI pel que fa a l'àmbit sanitari s'orienten des de la necessària col·laboració de les administracions sanitàries en el si del Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut. En aquest marc, s'estableix el compromís de crear una nova Comissió enfront de la violència en els nens, nenes i adolescents amb el mandat d'elaborar un protocol comú d'actuació sanitària per a l’erradicació de la violència sobre la infància i l'adolescència. A més, en el marc de l'atenció universal a totes aquelles persones menors d'edat en situació de violència, es garanteix una atenció a la salut mental integral i adequada a la seva edat.

El capítol VII reforça l'exercici de les funcions de protecció dels nens, nenes i adolescents per part dels funcionaris que desenvolupen la seva activitat professional en els serveis socials. En aquest sentit, se'ls atribueix la condició d'agents de l'autoritat, en nom de poder desenvolupar eficaçment les seves funcions en matèria de protecció de persones menors d'edat, a causa de la possibilitat de veure exposats a actes de violència o possibles situacions d'alta conflictivitat , com les relacionades amb la possible retirada del menor de la seva família en casos de desemparament. A més, s'estableix la necessitat de dissenyar un pla d'intervenció familiar individualitzat, amb la participació de la resta d'administracions, judicatura i agents socials implicats, així com un sistema de seguiment i registre de casos que permeti avaluar l'eficàcia de les diferents mesures posades en marxa.

El capítol VIII, regula les actuacions que han de realitzar i promoure les administracions públiques per garantir l'ús segur i responsable d'Internet per part dels nens, nenes i adolescents, famílies, personal educador i professionals que treballen amb persones menors d'edat.

El capítol IX dedicat a l'àmbit de l'esport i el lleure estableix la necessitat de comptar amb protocols d'actuació davant de la violència en aquest àmbit i estableix determinades obligacions a les entitats que realitzen activitats esportives o de lleure amb persones menors d'edat de forma habitual, i entre la qual destaca l'establiment de la figura del Delegat o Delegada de protecció.

El capítol X es centra en l'àmbit de les Forces i Cossos de Seguretat i consta de dos articles. El primer d'ells assegura que totes les Forces i Cossos de Seguretat, en tots els seus nivells (estatal, autonòmic, local), disposen d'unitats especialitzades en la investigació i prevenció, detecció i actuació de situacions de violència sobre persones menors d'edat i preparades per a una correcta i adequada actuació davant aquests casos, així com que tots els integrants dels cossos policials rebin formació específica per al tractament d'aquest tipus de situacions.

El segon article estableix quins han de ser els criteris d'actuació policial en casos de violència sobre la infància i l'adolescència, la qual ha d'estar presidida pel respecte als drets dels nens, nenes i adolescents i per la consideració del seu interès superior . Sense perjudici dels protocols d'actuació a què estan subjectes els membres de les Forces i Cossos de Seguretat, la llei recull una relació de criteris d'actuació obligatoris, la principal finalitat és aconseguir el bon tracte a l'infant o adolescent víctima de violència i evitar la victimització secundària.

Entre aquests criteris d'actuació obligatoris, és especialment rellevant l'obligació d'evitar, amb caràcter general, la presa de declaració a la persona menor d'edat, excepte en aquells supòsits que sigui absolutament necessària. Això és coherent amb la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal, aprovada per Reial Decret de 14 de setembre de 1882, per la qual es pauta com a obligatòria la pràctica de prova preconstituïda per l'òrgan instructor. L'objectiu d'aquesta llei és que la persona menor d'edat realitzi una única narració dels fets, davant el Jutjat d'Instrucció, sense que sigui necessari que ho faci ni amb anterioritat ni amb posterioritat a aquest moment.

El capítol XI regula les competències de l'Administració General de l'Estat a l'Exterior en relació amb la protecció dels interessos dels menors de nacionalitat espanyola que es trobin a l'estranger.

El capítol XII recull el paper de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades en la protecció de dades personals, garantint els drets digitals de les persones menors d'edat a l'establir un canal accessible i la retirada immediata dels continguts il·lícits.

El títol IV sobre actuacions en centres de protecció de persones menors d'edat, estableix l'obligatorietat dels centres de protecció d'aplicar protocols d'actuació, l'eficàcia se sotmetrà a avaluació, i que recolliran les actuacions a seguir en nom de prevenir, detectar precoçment i actuar davant possibles situacions de violència. Així mateix, s'estableix una atenció reforçada, en el marc dels protocols anteriorment citats, a les actuacions específiques de prevenció, detecció precoç i intervenció en possibles casos d'abús, explotació sexual i tràfic d'éssers humans que tinguin com a víctimes a persones menors d'edat subjectes a mesura protectora i que resideixin en centres residencials.

També es preveu la supervisió per part del Ministeri Fiscal dels centres de protecció de menors i es preveu la necessària connexió informàtica amb les entitats públiques de protecció a la infància, així com la permanent comunicació d'aquestes amb el Ministeri Fiscal i, si escau , amb l'autoritat judicial que va acordar l'ingrés.

El títol V dedicat a l'organització administrativa recull en el seu capítol I el compromís per a la creació d'un Registre Central d'informació sobre la violència contra la infància i l'adolescència, a què han de remetre informació les administracions públiques, el Consell General del Poder Judicial i les Forces i Cossos de Seguretat.

El capítol II introdueix una regulació específica en relació a la certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals, que passa a denominar-se Registre Central de Delinqüents Sexuals i de Tràfic d'Éssers Humans, desenvolupant i ampliant la protecció de les persones menors d'edat a través de l' perfeccionament del sistema d'exigència del requisit de no haver comès delictes contra la llibertat o indemnitat sexuals o de tràfic d'éssers humans per a desenvolupar activitats que suposin contacte habitual amb persones menors d'edat.

També introdueix una definició sobre què s'ha d'entendre, als efectes de la llei, per professions, oficis i activitats que impliquen contacte habitual amb persones menors d'edat, limitant-lo a aquelles que per la seva pròpia essència comporten un tracte repetit, directe i regular , i no merament ocasional, amb nens, nenes i adolescents, i en tot cas incloses aquelles activitats o serveis que es dirigeixin específicament alls.

Per tal d'ampliar la protecció, s'estén l'obligació d'acreditar el requisit de no haver comès delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals a tots els treballadors i treballadores, per compte propi o aliè, tant del sector públic com del privat, així com a les persones voluntàries.

A més, s'estableix el sentit negatiu del silenci administratiu en els procediments de cancel·lació d'antecedents per delictes de naturalesa sexual iniciats a sol·licitud de la persona interessada.

Pel que fa a les disposicions addicionals, s'estableix en elles la necessària dotació pressupostària en l'àmbit de l'Administració de Justícia i dels serveis socials per lluitar contra la victimització secundària i complir les noves obligacions encomanades per la llei respectivament, el mandat a les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, per a prioritzar les solucions habitacionals davant els desnonaments de famílies en què algun dels seus integrants sigui una persona menor d'edat, el seguiment de les dades d'opinió pública sobre la violència cap a la infància i adolescència , a través de la realització d'enquestes periòdiques, el compliment de la normativa vigent en matèria de despeses de personal, l'actualització de les referències al Registre Central de Delinqüents Sexuals i al Registre Unificat de Maltractament Infantil. Així mateix, la disposició addicional sisena encomana al Govern, en el termini d'un any, a establir els mecanismes necessaris per a realitzar la comprovació automatitzada de l'existència d'antecedents per les administracions, empreses o altres entitats. Per la seva banda, la disposició addicional setena recull el compromís per a la creació d'una Comissió de seguiment encarregada d'analitzar la posada en marxa de la llei, les seves repercussions jurídiques i econòmiques i avaluació del seu impacte. La disposició addicional vuitena garanteix als nens i nenes en necessitat de protecció internacional l'accés a territori ia un procediment d'asil amb independència de la seva nacionalitat i de la seva forma d'entrada a Espanya, en els termes que estableix la Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora del dret d'asil i de protecció subsidiària. Finalment, la disposició addicional novena mandata a Govern per regular el règim de Seguretat Social de les persones acollidores especialitzades de dedicació exclusiva.

Modifica la LECRIM, en els arts. 109 bis.1; 110; 261; 416.1; 544 ter. 6 i 7; 707, 2; 730, suprimeix els art. 433 i 448, i afegeix els nous arts. 449 bis; 449 ter; 703 bis; 777.3; 788.2 (renumerant la resta d'apartats d'aquest article.)

La modificació dels articles 109 bis i 110 reflecteix la jurisprudència actual que permet la personació de les víctimes, un cop hagi transcorregut el termini per formular l'escrit d'acusació, sempre que s'adhereixin a l'escrit d'acusació formulat pel ministeri fiscal o per la resta de les acusacions personades. Així, es pretén garantir el dret a la tutela judicial efectiva de les víctimes del delicte alhora que respectar el dret de defensa de les persones investigades. La modificació de l'article 261 estableix una excepció al règim general de dispensa de l'obligació de denunciar, al determinar l'obligació de denunciar del cònjuge i familiars properes a aquesta persona que hagi comès un fet delictiu quan es tracti d'un delicte greu comès contra una persona menor d'edat o amb discapacitat necessitada d'especial protecció, adaptant la nostra legislació a les exigències del  Conveni de Lanzarote. Igualment, la modificació de l'article 416, estableix una sèrie d'excepcions a la dispensa de l'obligació de declarar, amb la finalitat de protegir en el procés penal a les persones menors d'edat o amb discapacitat necessitades de especial protecció. A més, es regulen de forma completa i sistemàtica la prova preconstituïda, fixant els requisits necessaris per a la seva validesa i es modifica la regulació de les mesures cautelars amb caràcter penal i de naturalesa civil que es poden adoptar durant el procés penal i que puguin afectar de qualsevol manera a persones menors d'edat o amb discapacitat necessitades d'especial protecció. Es converteix en excepcional la declaració en judici dels menors de catorze anys o de les persones amb discapacitat necessitades d'especial protecció, establint com a norma general la pràctica de la prova preconstituïda en fase d'instrucció i la seva reproducció en l'acte del judici evitant que el lapse temporal entre la primera declaració i la data de judici oral afectin la qualitat del relat, així com la victimització secundària de víctimes especialment vulnerables.

Modifica el CC, en els seus arts. 92; 154; 158; 172.5;

La modificació de l'article 92 reforça l'interès superior del menor en els processos de separació, nul·litat i divorci, La de l'article 154 pretén establir amb claredat que la facultat de decidir el lloc de residència dels fills i filles menors d'edat forma part del contingut de la potestat que, per regla general, correspon a tots dos progenitors. Això implica que, llevat suspensió, privació de la potestat o atribució exclusiva d'aquesta facultat a un dels progenitors, es requereix el consentiment de tots dos o, si no, autorització judicial per al trasllat de la persona menor d'edat, amb independència de la mesura que s'hagi adoptat en relació a la seva guarda o custòdia, com així s'ha fixat ja explícitament per algunes CC.AA.

La reforma de l'article 158 és  per tal que el jutge pugui acordar la suspensió cautelar en l'exercici de la pàtria potestat i / o l'exercici de la guarda i custòdia, la suspensió cautelar del règim de visites i comunicacions establerts en resolució judicial o conveni judicialment aprovat i, en general, les altres disposicions que consideri oportunes, per tal d'apartar el menor d'un perill o d'evitar perjudicis en el seu entorn familiar o davant de terceres persones, amb la garantia de l'audiència de la persona menor d'edat.

La modificació de l'article 172.5, que regula els supòsits de cessació de la tutela i de la guarda provisional de les entitats públiques de protecció, amplia de 6 a 12 mesos el termini des que el menor va abandonar voluntàriament el centre.

Modifica la Llei orgànica general penitenciària, en el seu art. 66 bis

Modifica la LOPJ, en els arts. 307.2; 310; 433 bis.5; 434.2; 480. 3 i 4;

Modifica la Llei general de publicitat, en el seu art. 3 a)

Modifica el CP, en el seu art. 22. 4t; 39 b); 45; 46; 49; 57.1; 81.1. 6è; 107; 130.1. 5è; 132.1; 140 bis; 148. 3r; 156 ter; 177 bis.1; 180.1. 3a i 4a; 183. 4 a) i d); 183 quater; 188.3 a) ib); 189.2 b), c) ig); 189 bis; 192. 3; 201; 215.3; 220.2; 225 bis.2; 267.3; 314; 511; 512; 515. 4t; i s'addiciona als nous arts. 143 bis; 156 quater; 156 quinquies; 189 ter; 361 bis;

En aquest sentit, es dóna una nova regulació als delictes d'odi, compresos en els articles 22.4, 314, 511, 512 i 515.4 del Codi Penal. Per a això, l'edat ha estat incorporada com una causa de discriminació, en un vessant dual, ja que no només s'aplica als nens, nenes i adolescents, sinó a un altre col·lectiu sensible que requereix empara, com són les persones d'edat avançada. S’aprofita la reforma per incloure la aporofobia i l'exclusió social dins d'aquests tipus penals, que respon a un fenomen social en el qual en l'actuació delictiva subjacent el rebuig, aversió o menyspreu a les persones pobres, sent un motiu expressament esmentat en l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. S'estén el termini de prescripció dels delictes més greus comesos contra les persones menors d'edat, modificant el dia de començament de còmput del termini: el termini de prescripció es compta a partir que la víctima hagi complert els 35 anys d'edat . Amb això s'evita l'existència d'espais d'impunitat en delictes que estadísticament s'han provat de lenta assimilació en les víctimes en el pla psicològic i, moltes vegades, de tardana detecció. S'elimin a perdó de la persona ofesa com a causa d'extinció de la responsabilitat criminal, quan la víctima del delicte sigui una persona menor de 18 anys, completant d'aquesta manera la protecció dels nens, nenes i adolescents davant delictes perseguibles a instància de part .Es configura com a obligatòria la imposició de la pena de privació de la pàtria potestat als penats per homicidi o per assassinat en dues situacions: quan l'autor i la víctima tinguessin en comú un fill o una filla i quan la víctima fos fill o filla de l' autors. S'incrementa l'edat a partir de la qual s'aplicarà el subtipus agreujat de delicte de lesions de l'article 148.3, dels 12 als 14 anys. Es modifica la redacció del tipus agreujat d'agressió sexual, del tipus d'abusos i agressions sexuals a menors de setze anys i dels tipus de prostitució i explotació sexual i corrupció de menors (articles 180, 183, 188 i 189) amb la finalitat de adequar la seva redacció a la realitat actual i a les previsions d'aquesta llei. A més, es modifica l'article 183 quater, per limitar l'efecte d'extinció de la responsabilitat criminal pel consentiment lliure del menor de 16 anys, únicament als delictes previstos en els articles 183, apartat 1, i 183 bis, paràgraf primer, incís segon, quan l'autor sigui una persona propera a la persona menor per edat i grau de desenvolupament o maduresa física i psicològica, sempre que els actes no constitueixin un atemptat contra la llibertat sexual de la persona menor d'edat. Es modifica el tipus penal de sostracció de persones menors d'edat de l'article 225 bis, permetent que puguin ser subjecte actiu de la mateixa tant el progenitor que convisqui habitualment amb la persona menor d'edat com el progenitor que únicament el tingui en la seva companyia en un règim d'estades. Finalment, es creen nous tipus delictius per evitar la impunitat de conductes realitzades a través de mitjans tecnològics i de la comunicació, que produeixen greus riscos per a la vida i la integritat de les persones menors edat, així com una gran alarma social. Es castiga a qui, a través d'aquests mitjans, promoguin el suïcidi, l'autolesió o els trastorns alimentaris entre persones menors d'edat, així com la comissió de delictes de naturalesa sexual contra aquestes. A més, es preveu expressament que les autoritats judicials retiraran aquests continguts de la xarxa per evitar la persistència delictiva.

Modifica la Llei d'assistència jurídica gratuïta, en el seu art. 2 g);

Modifica la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del Menor, en els seus arts. 2.5; 12; 13.1; 17.1 i 2; 20.1; 27; 28; 29; i 30; suprimeix els arts. 13.4 i 13.5; i afegeix els arts. 14 bis; 17.bis; 20 ter; 20 quater; 20 quinquies; 21 ter.

La introducció dels articles 20 ter a 20 quinquies regula les condicions i el procediment aplicable a les sol·licituds d'acolliment transfronterer de menors procedents d'un Estat membre de la Unió Europea o d'un Estat part del Conveni de l'Haia de 1996. La Autoritat central espanyola ha de garantir el compliment en aquests casos dels drets de l'infant i assegurar que la mesura de protecció que es pretén executar a Espanya protegeixi el seu interès superior. També es regula el procediment per a la transmissió de les sol·licituds d'acolliment transfronterer des d'Espanya a un altre Estat membre de la Unió Europea, d'acord amb els reglaments (CE) núm. 2201/2003 de Consell, de 27 de novembre de 2003, relatiu a la competència, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria matrimonial i de responsabilitat parental, pel qual es deroga el Reglament (CE) núm 1347/2000 i (UE) 2019/1111 de Consell, de 25 de juny de 2019, relatiu a la competència, el reconeixement i l'execució de resolucions en matèria matrimonial i de responsabilitat parental, i sobre la sostracció internacional de menors, o un Estat part de l'esmentat Conveni de l'Haia de 1996. D'aquesta manera, es dóna compliment no només a les obligacions derivades de convenis internacionals, sinó que s'adequa la nova redacció als últims criteris jurisprudencials tant del TC en la sentència del Ple 64/2019, de 9 de maig de 2019, com del TEDH en la sentència de 11 d'octubre del 2016.

Modifica la LEC, en els arts. 779 i 780; per fixar un termini màxim de tres mesos, des que s'inicia, en els procediments en què se substanciï l'oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors. A més, es preveu que les persones menors d'edat podran triar, ells mateixos, als seus defensors, es redueixen els terminis de procediment, i es contempla la possibilitat que s'adoptin mesures cautelars.

Modifica la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, addicionant un apartat 4 a l'art. 1.

Modifica la Llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en els seus arts. 4 i 59;

Modifica el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social, addicionant un apartat 19 a l'art. 8.

Modifica la Llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, addicionant un nou apartat 5 a l'art. 15;

Modifica la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries, en el seu art. 17.1; i afegeix una nova transitòria 7a;

Modifica la Llei de jurisdicció voluntària, en el seu art. 18.2 4a;

Modifica la Llei orgànica 7/2015, de modificació de la LOPJ, si transitòria 7a

[LLEIS APROVADES. CORTS GENERALS]

Contacte

Comparteix

També et pot interessar

TU POTS CONTROLAR L'ÚS DE LES COOKIES.

A l’ICAB utilitzem cookies a la nostra pàgina. Algunes són estrictament necessàries per al funcionament de la pàgina, i d'altres són opcionals i s'utilitzen per:

  • Mesurar com s'utilitza la pàgina web.
  • Habilitar la personalització de la pàgina web.
  • Per a funcions de publicitat, màrqueting i xarxes socials.

En fer clic a 'Acceptar totes', acceptes la instal·lació de totes les cookies. Si prefereixes configurar-les tu mateix/a o rebutjar-les, fes clic a 'Configuració de cookies'.

Per obtenir més informació, visita la nostra política de cookies.

×