Himno del ICAB

Ella no vol saber qui ets,
si vens de terra o mar,
si vius als cels daurats
o vius al fang
més fosc dels aiguamolls,
allà on pots trobar
nenúfars de colors.

No ho vol saber i tant li fa
si cauen llamps del cel daurat;
espasa en mà i molt suaument
duu la balança cap als cels.

Ni el vent que amoixa els seus cabells
destorba el pols i el balanceig
que indiferent
s'equilibra finalment.

Bé ho sap,
per veure-hi més clar
tan sols li cal tancar
els ulls i així escoltar
millor. I jo,
en veure-la somrient,
li poso bena als ulls i
li ajusto suament.

Amb proves fets i arguments
ella m'escolta atentament.
Amb dret romà i decisió
duu a la balança el contrapès.

Tot el que ha estat al meu abast
a la deessa li he lliurat.
Ella resol,
ho accepto de tot cor.

I tu
potser fa poc que hi ets;
a casa has arribat,
no ets pas cap foraster
i saps: malgrat
el sol no sempre surt
aquí sempre ens tindràs,
sols demana el nostre ajut.

Potser algun dia ens trobarem,
segur sabrem veure el moment:
que la veritat té molts costats,
que jo defenso i tu també.

En la defensa al ciutadà
la nostra ciència al teu abast;
és l'ICAB
món jurídic i social.

Vine amb mi, el teu col·legi és l'ICAB.

Òscar Salvador