L’ICAB i la Fundació Grup Set alerten de la necessitat de comptar amb un marc jurídic per protegir la privacitat i integritat mental de les persones davant els avenços tecnològics

El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i la Fundació Grup Set han celebrat avui la jornada "Neurodrets i ètica de la tecnologia", una trobada que ha reunit a la seu de l'advocacia barcelonina a experts de primer nivell en neurociència, dret i tecnologia. En el marc d’aquest debat i reflexió sobre els reptes ètics, legals i socials que plantegen els neurodrets, els ponents participants han posat de manifest la necessitat de comptar amb un marc legislatiu per protegir la privacitat i integritat mental de les persones davant els avenços tecnològics.

La jornada ha estat inaugurada pel diputat de la Junta de Govern de l'ICAB, Ramon Ángel Casanova, i la presidenta de la Fundació Grup Set, Susana Bleier Terrer.

En Primer lloc, Ramon Ángel Casanova ha destacat la importància d'abordar els dilemes ètics que plantegen les tecnologies emergents i ha fet èmfasi en la necessitat de celebrar jornades com les organitzades enguany per l’Observatori dels Drets de les Persones de l’ICAB i la Fundació Grup Set. Per la seva part, Susana Bleier, ha subratllat que la jornada busca sensibilitzar, debatre i educar sobre els drets humans i l’evolució tecnològica aplicada a la neurociència. Bleier, alhora, ha ressaltat que la regulació dels neurodrets no hauria de frenar la recerca en neurociència, sigui en l'àmbit privat o públic. Tal com ha expressat la presidenta de la Fundació Grup Set: “Es tracta de trobar tractaments per a malalties mentals i psiquiàtriques que necessiten aquesta recerca. Una cosa no ha de limitar l’altra”.

A més, la sessió ha comptat amb una intervenció en vídeo del reconegut neurocientífic Rafael Yuste, director del Centre de Neurotecnologia de la Universitat de Colúmbia i president de la Fundació Neurodrets, qui ha subratllat la transcendència d’elaborar projectes de llei que protegeixin els “neurodrets” i les “dades cerebrals” de pacients d’Alzheimer i Parkinson, entre d’altres, per salvaguardar l’activitat cerebral i tota la informació personal que es pot extreure d’ella. Tal com ha remarcat, Yuste “és la primera vegada en la història de la humanitat que tenim una tecnologia que ens permet arribar a la part més profunda dels nostres éssers, de la nostra intimitat”. Aquesta situació, ha assenyalat, “ens permetrà millorar els tractaments de moltes patologies, però també correm el risc que aquestes manipulacions no només siguin terapèutiques”. En aquesta línia, Yuste ha recalcat que “els neurodrets pretenen protegir la població dels efectes secundaris i maliciosos de la manipulació cerebral”. Finalment, el neurocientífic ha sentenciat que “cal comptar amb un marc normatiu que protegeixi la privacitat mental, tal com s’ha aconseguit dur a terme a Xile, a Brasil i als Estats Units”.

Els neurodrets, a debat

La Jornada s’ha estructurat en dues taules rodones. En la primera, s’ha abordat un debat profund sobre les implicacions científiques de les noves tècniques en neurociència. Moderada per Josep M. Argimon, director d’Infraestructura Científica de la Fundació Pasqual Maragall, aquesta taula rodona ha comptat amb la participació de Javier Solana Sánchez, director de Recerca de l’Institut Guttmann; Mavi Sánchez-Vives, doctora en Neurociències i investigadora ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS-Hospital Clínic); i Roser Sánchez-Todo, enginyera biomèdica i directora de recerca a Neuroelectrics. Els ponents, que han analitzat les possibilitats de les aplicacions neurocientífiques en la medicina, també han alertat sobre els límits ètics d’aquestes tecnologies, especialment pel que fa a la privacitat mental i la manipulació de la ment humana.

La segona taula ha analitzat el paper de la legislació en el nou context tecnològic i ha fet èmfasi en la Declaració de València de Neurodrets, un document que es va signar l’any 2023 i que posa en valor la necessitat d’aprovar polítiques públiques per tal de protegir els drets fonamentals de les persones davant els nous dilemes sobre la privacitat mental, la identitat personal i l’autonomia. En aquesta resolució s’inclouen drets com el dret a la privacitat de les dades neuronals, la preservació de la identitat personal i el lliure albir, l’accés equitatiu a les tecnologies de millora mental i la protecció contra els biaixos en el disseny d’algoritmes​.

Aquesta taula ha estat moderada per l’advocada i membre de la Fundació Grup Set Esther Nin, i hi ha participat Silvia Giménez-Salinas, advocada i copresidenta de l’Observatori de Drets de les Persones de l'ICAB, que ha aportat la seva visió sobre la protecció jurídica dels drets individuals per tal de garantir que les tecnologies no siguin utilitzades de manera invasiva ni discriminatòria. També han intervingut Eduardo Demetrio Crespo, catedràtic de Dret Penal i expert en neurociència i dret; Ignasi Beltran de Heredia Ruiz, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UOC; i Neema Nelly, enginyera especialitzada en ètica aplicada a la IA. La discussió ha posat de manifest que els neurodrets no només impliquen qüestions legals, sinó també una profunda reflexió ètica sobre la relació entre els avenços tecnològics i els drets humans fonamentals.

La Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha tancat l'acte amb una intervenció en què ha assenyalat la importància de preservar els neurodrets per evitar posar en risc allò que ens defineix com a éssers humans. “Tot just estem començant,” ha afirmat Giménez-Salinas. “El que realment tenim és por a allò desconegut. La magnitud d’aquest camp ens aclapara i ens genera una gran inseguretat. No sabem ni tan sols què cal legislar, i, quan arribin les primeres normatives, segurament, ja seran antigues.” La Síndica també ha insistit en la importància de la interdisciplinarietat: “No és un tema d’un camp en concret, sinó de tots. Si no treballem conjuntament –com en sessions com aquesta– no podrem trobar solucions efectives”.

Mitjançant jornades com aquesta, la Fundació Grup Set i l’ICAB reiteren el seu compromís en la promoció dels debats interdisciplinaris per tal de garantir un desenvolupament de la societat alineat amb el respecte als drets fonamentals de les persones.