open menu menú
Advocacia Barcelona
Àrea personal

×Àrea personal

Número de col·legiat/ada o usuari ICAB / DNI / Email
×
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
cercador de professionals
Revista Jurídica de Catalunya (RJC) | Notes de Premsa | Titulars

La Revista Jurídica de Catalunya alerta que la llei estatal d’habitatge agreujarà els problemes d’accessibilitat a una llar 

Els juristes que han participat en la Jornada de la Revista Jurídica de Catalunya sobre l’aplicació de la llei d’habitatge estatal a Catalunya denuncien que la llei no aconsegueix el necessari equilibri entre propietaris i arrendataris d’immobles. També posen de manifest que aquesta norma no contempla una mesura cautelar de protecció del dret de la propietat davant el fenomen de l’ocupació il·legal d’habitatges.

Fri Oct 27 12:55:00 CEST 2023

La Revista Jurídica de Catalunya ha realitzat un exhaustiu anàlisi sobre la llei estatal d’habitatge i el seu àmbit d’aplicació a Catalunya a través de la realització d’una jornada que s’ha realitzat els dies 26 i 27 d’octubre a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).

El degà de l’ICAB, Jesús M. Sánchez, la vicepresidenta de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Ma. Eugènia Alegret, i el director executiu de la Revista Jurídica de Catalunya, Daniel Vázquez han inaugurat aquesta Jornada en què han participat més de 20 ponents experts en la matèria procedents de l’àmbit acadèmic, l’advocacia, la magistratura, el notariat i registradors.

Els juristes participants han donat a conèixer importants mancances de la llei d’habitatge estatal després d’abordar la seva anàlisi en relació al dret a l'habitatge en el dret internacional, el dret de la Unió Europea, la Constitució i l'Estatut d'Autonomia i el seu impacte a Catalunya; les mesures de la nova llei relacionades amb els propietaris i els deutors hipotecaris i la seva relació amb la vigent legislació catalana d'habitatge; les mesures d’aquesta norma en relació als arrendataris i consumidors i la seva relació amb la vigent legislació a Catalunya; la problemàtica actual de l’habitatge en el dret de contractes, família i successions i el dret administratiu, dret urbanístic i habitatge.

A través d’aquesta Jornada s’ha conclòs que la llei estatal d’habitatge agreujarà els problemes d’accessibilitat a un pis o immoble on viure per diverses raons. La llei estatal no aconsegueix el necessari equilibri entre els drets dels propietaris i els arrendataris d’immobles perquè és una llei que manté obertes les incerteses de les regles de joc dels preus del mercat de lloguer.

Aquesta nova norma també conté mesures de diferent tipus que afecten tant el comportament dels particulars i les empreses privades i fons d'inversió com el de les administracions públiques (amb regulacions pròpies de dret civil, dret administratiu, dret tributari, dret urbanístic...). Una de les mesures més controvertides ha estat l'establiment de límits a l’actualització de les rendes dels lloguers, en línia amb regulacions ja existents a altres països com França, per exemple; regulació legal que haurà de ser revisada en tres anys. Alhora aquesta nova legislació fa una distinció entre dos tipus de propietaris: els grans tenidors i la resta. Els grans tenidors són persones físiques o jurídiques que tenen en propietat més de 10 habitatges (a Barcelona, per exemple, el 36% del parc residencial està a les seves mans, majoritàriament persones jurídiques que desenvolupen activitat econòmica) o cinc si les CCAA ho decideixen en les possibles declaracions temporals de les anomenades Zones de Mercat Residencial Tensionat.

Els ponents també han posat de manifest que la llei d’habitatge estatal deixa obertes qüestions molt rellevants, així, per exemple, no regula el lloguer d'habitatges d'ús turístic o el d'habitacions. Es tracta de qüestions essencials sobre les quals considerem els juristes que caldrà incidir en el futur per tal de garantir el dret a residir en grans ciutats.

Una altre aspecte que s’ha analitzat en el marc d’aquesta Jornada ha estat el fenomen de l’ocupació il·legal tot abordant els aspectes civils, processals i penals que se’n deriven. Els experts han afirmat que no es tracta d’un conflicte on es contraposin el dret a la propietat i el dret a l’habitatge, ja que l’ocupació no és un títol legítim per poder posseir. Precisament les dificultats per accedir a un habitatge han contribuït a l’extensió del fenomen de l’ocupació il·legal. Per aquest motiu, els juristes participants lamenten que aquesta llei no contempli una mesura cautelar de protecció del dret de la propietat davant l’ocupació il·legal d’immobles i consideren que s’ha perdut una oportunitat excel·lent per posar fre a aquesta situació. També s’ha posat de relleu que els damnificats indirectes de l’ocupació il·legal són les comunitats de propietaris, que s’han quedat sense eines per lluitar contra aquesta problemática.

Els experts també han exposat que una regulació històricament defectuosa ha permès que dels gairebé 6 milions d'habitatges de protecció oficial construïts entre 1962 i el 2020, (gairebé un 32% del total del parc residencial) la majoria hagin estat desqualificats i passats al mercat lliure, a preus actualment estratosfèrics, com s’explica en el preàmbul de la nova Llei estatal 12/2023, del 24 de maig, pel dret a l'habitatge. Això ha provocat que el parc d'habitatge social actual sigui dels més baixos d'Europa i no arribi al 2% dels més de 18 milions d'habitatges existents. Aquesta situació s’ha encadenat amb la baixa construcció d’habitatges de protecció oficial (VPO), passant d'uns 68.000 el 2008 a 5.000 el 2017. La despesa pública, set vegades inferior a la de la UE, ha caigut el 38% entre el 2007 i el 2018 , el 50% per exemple a Catalunya entre el 2008 i el 2020, si bé en el cas d'Euskadi la despesa se situaria al voltant del 0,50% del PIB, davant del 0,08% de Catalunya, acostant-se al 0,60% de la UE.

Els ponents participants també han explicat que les crisis econòmiques que ha patit Catalunya des del 2008 han propiciat la pèrdua de la feina i del poder adquisitiu, fet que ha contribuït a què entre el 2008 i el 2019 s’hagin realitzat gairebé 700.000 desallotjaments, afectant gairebé 2 milions de persones. Només el 2010, es van dur a terme a Espanya 248 processos d'execució hipotecària al dia.

Al llarg d’aquesta Jornada de la Revista Jurídica de Catalunya també s’ha alertat que davant la dificultat per accedir a l’habitatge o la pèrdua d’aquest s’estan produint conseqüències molt negatives per a les persones, com poden ser els trastorns de la salut mental, augment del  sensellarisme, la segregació residencial (i escolar, vinculada) o una emancipació dels joves a Espanya que es troba molt per sobre de la mitjana de la UE: 30 anys davant dels 26 , com també assenyala el preàmbul de la nova llei estatal.

 

Contacte

Comparteix

També et pot interessar

TU POTS CONTROLAR L'ÚS DE LES COOKIES.

A l’ICAB utilitzem cookies a la nostra pàgina. Algunes són estrictament necessàries per al funcionament de la pàgina, i d'altres són opcionals i s'utilitzen per:

  • Mesurar com s'utilitza la pàgina web.
  • Habilitar la personalització de la pàgina web.
  • Per a funcions de publicitat, màrqueting i xarxes socials.

En fer clic a 'Acceptar totes', acceptes la instal·lació de totes les cookies. Si prefereixes configurar-les tu mateix/a o rebutjar-les, fes clic a 'Configuració de cookies'.

Per obtenir més informació, visita la nostra política de cookies.

×