open menu menú
Advocacia Barcelona
Àrea personal

×Àrea personal

Número de col·legiat/ada o usuari ICAB / DNI / Email
×
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
cercador de professionals
Comissió de Cultura / Seccions | Comunicació (Premsa, Web i Món Jurídic) | institut-idret | Notes de Premsa | Titulars

NOTA DE PREMSA: L'ICAB ha analitzat de forma capdavantera les reformes processals del RDL 6/2023, que aborda els judicis telemàtics, l’expedient judicial electrònic, entre d’altres mesures

L’advocacia barcelonina reivindica que cal disposar d’un veritable model de justícia adaptat a la digitalització en el marc de la jornada d’anàlisi de les reforma processal del RDL 6/2023.

Fri Jan 12 17:00:00 CET 2024

De forma capdavantera, l'Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), a través de l’Institut I+DRET, l’Observatori per a la transició a la Ciberjustícia i el departament de Formació, ha analitzat al llarg dels dies 11 i 12 de gener de 2024 el Reial Decret-Llei 6/2023, de 19 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

L’objectiu de l’ICAB amb la celebració d’aquesta Jornada ha estat abordar els principals canvis normatius que el RDL 6/2023 desenvolupa, entre aquests aspectes cal destacar l’adaptació del servei de Justícia al marc tecnològic i digital actual, a fi de garantir el dret de ciutadans i professionals a relacionar-se amb l'Administració de Justícia per mitjans electrònics.

Cal destacar que la jornada ha rebut més de 3.000 inscripcions i ha estat seguida, en el moment més àlgid, per més de 2.300 persones, de les quals més de 2.000 ho han de fet de manera on-line i prop de 300 de forma presencial a la Sala d’Actes de l’ICAB.

El degà de l’advocacia barcelonina, Jesús M. Sánchez García; la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, Victoria Ortega Benito; Cristina Lorenzo Pérez, en representació de la direcció General de Transformació Digital del Ministeri de Justícia, i Iolanda M. Aguilar Juncosa, secretària per a l'Administració de Justícia del departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya han inaugurat la Jornada.

Sánchez ha afirmat que “el Dret és el millor instrument per garantir el Dret de defensa de les persones” i ha declarat que “els col·legis professionals, amb l'aprovació del RDL 6/2023, estem obligats a posar a disposició de les persones col·legiades els coneixements digitals per optimitzar l'ús eficient de l'ofimàtica, o de les relacions telemàtiques amb el sistema judicial”.  

El degà de l’advocacia barcelonina també ha fet èmfasi en què s’està davant un canvi de paradigma i per això cal disposar d’un veritable model de justícia adaptat a la digitalització. Ha valorat positivament el RDL 6/2023 perquè es presenta com una eina que cerca fomentar i facilitar la participació on-line dels ciutadans en els procediments judicials, simplificant la comunicació amb l'Administració de Justícia, reconeixent la importància d'obtenir resolucions judicials en temps adequat, i impulsa l'ús de la tecnologia en el tràmit de l'expedient judicial electrònic. I ha conclòs: “Si hagués de demanar un sol desig per a la justícia el 2024 seria consolidar la implementació del nou model de justícia digital a Espanya, avançar en l'eficiència i l'accessibilitat de l'Administració de Justícia i assolir una justícia més eficient, mesurable, fiable i propera”.

La presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, Victoria Ortega Benito, ha manifestat la seva satisfacció per la recent aprovació Reial Decret-llei 6/2023 i ha sol·licitat que l’advocacia estigui present en aquesta transformació digital de l'Administració de Justícia. “Si volem avançar cap a una justícia de qualitat, hem de saber gestionar-la entre tots. És per això que l'Advocacia ha sol·licitat - i esperem poder aconseguir-ho- participar en totes les taules que existeixin per seguir desenvolupant aquesta transformació digital que serà fonamental si entre tots i totes sabem fer-ho bé”.

Cristina Lorenzo Pérez, en representació de la direcció General de Transformació Digital del Ministeri de Justícia ha declarat que el RDL 6/2013 es tracta d’una norma que conté molt aspectes pioners a Europa i ha destacat que aquesta norma permetrà construir ponts entre les diferents eines que hi ha per promoure la digitalització de justícia i alhora potencia la governança en matèria de ciberseguretat.

Per la seva part, Iolanda M. Aguilar Juncosa, secretària per a l'Administració de Justícia del departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, ha afirmat: "Sens dubte, l’aprovació del RDL 6/2023 suposa un pas endavant en la millora, ampliació i adequació de l’ús de les tecnologies a l’Administració de la Justícia." I ha afegit: "Situem el ciutadà com a centre del servei públic de la Justícia i com a principal beneficiari de tota l’activitat i el conjunt de serveis i aplicacions tecnològiques que les administracions competents posen al servei de l'Administració de la Justícia."

La jornada s’ha estructurat en cinc taules rodones que han servit per abordar els principals canvis processals que el RDL 6/2023 inclou en matèria de justícia això com en relació a l’expedient judicial electrònic, la carpeta justícia, les reformes de la Llei d’Enjudiciament civil (LEC), les reformes de la LECRIM, de la llei reguladora de la Jurisdicció Social, de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa i els aspectes que cal tenir en compte per garantir el procés judicial en els actes telemàtics.

En la primera taula el catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) i director de l’Observatori per a la transició a la Ciberjustícia, Vicente Pérez Daudí, ha fet una síntesi de de les principals novetats del RDL 6/2023. Ha destacat els aspectes relatius a la digitalització de la Justícia i els riscos que es poden produir pel fet de delegar en un organisme administratiu la seva aplicació al procés judicial i la incidència en drets fonamentals, entre aquests, el dret a la tutela judicial efectiva. També ha exposat les reformes processals que s’han realitzat en la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), reiterant la crítica que la LEC no estableix les regles generals d’aplicació de les noves tecnologies de la societat de la informació i la comunicació al procés judicial.   

En la taula sobre l’expedient judicial electrònic i carpeta justícia, presentada per Encarna Orduna Pardo, degana del Col·legi de l’Advocacia de Reus i en què han intervingut Benigno Villarejo Alonso, degà del Col·legi de l’Advocacia de Gijón i president de la Subcomissió de Justícia Digital del CGAE; Miguel Hermosa Espeso, degà del Col·legi de l’Advocacia de Palència, Cristina Lorenzo Pérez i Iolanda M. Aguilar Juncosa, s’ha exposat el grau de digitalització de la justícia a Catalunya i els reptes que presenta. S’ha destacat la necessitat d’implantar i poder accedir de forma àgil a l'expedient judicial electrònic a tot el territori. Des del Departament de Justícia s’ha considerat que “aquesta reforma, amb les esmenes necessàries per vetllar per les nostres competències en justícia i per la idiosincràsia de la justícia catalana, és necessària per millorar l'administració de justícia".

El secretari de la Junta de Govern de l’ICAB, Joaquim de Miquel Sagnier ha presentat la tercera taula, que ha versat sobre la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) des del punt de vista de la Fiscalia. Hi han intervingut Guillermo Ormázabal Sánchez, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Girona; Ignasi Fernández de Senespleda, magistrat; Cristina Vallejo Ros, coordinadora de Formació de l’ICAB i Neus Pujal Sánchez, fiscal cap de la Fiscalia Provincial de Barcelona sota la moderació de Mª Jesús Pesqueira Zamora, directora de l'Institut I+Dret de l’ICAB.

En aquesta taula s’ha destacat, en primer terme, la tècnica legislativa emprada i el seu ampli marge de millora, tractant un possible ús indiscriminat del Reial decret quan es tracta de regular nova normativa que afecta drets fonamentals com és la tutela judicial efectiva. En aquest sentit, s’ha apuntat que requeriria una reflexió i una anàlisi profunda. En relació a l'àmbit civil s'han introduït figures noves com el procediment testimoni i extensió d'efectes per als supòsits de litigació en massa -de dubtosa repercussió pràctica- o el judici verbal d'efectivitat de drets reals. Alhora, el monitori s'ha equiparat al que ja regeix a l'àmbit europeu i el judici per desnonament –tot i que no pateix modificacions substancials– obligarà a la revisió dels escrits processals. En l'ordre penal, el parer de la Fiscalia tranquil·litza els advocats perquè la reforma escomesa serà duta a terme amb caràcter excepcional en relació amb les actuacions telemàtiques.

La taula d’anàlisi sobre les reformes de la LECRIM, de la llei reguladora de la Jurisdicció Social, la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa ha estat presentada per Juan Antonio Rodríguez Rodríguez, degà del Col·legi d’Advocats de Santa Cruz de La Palma i ha comptat amb la participació de Cristina Ferrando Montalvá, degana dels Jutjats de Barcelona, dels advocats Jorge Navarro Massip, Alejandro Jiménez Marconi i Emma Gumbert Jordan; tots ells moderats per Carles García Roqueta, diputat de la Junta de Govern de l'ICAB.  

En el transcurs d’aquesta s’ha expressat que malgrat el bon propòsit del RDL 6/2023, el redactat de la norma podria haver estat millor. A més, s’ha celebrat “l’adéu al paper” i que l'expedient administratiu només pugui ser electrònic. També han considerat que les modificacions de la Llei reguladora de la jurisdicció social són insuficients per assolir l’objectiu de dinamitzar terminis, introduir elements d’economia processal o accelerar resolucions. La conclusió d’aquest debat ha estat que: cal una reforma de més importància i reflexió per encaminar-se a l'eficiència processal que garanteixi la tutela judicial efectiva.

El diputat de la Junta de Govern de l’ICAB Frederic Munné ha presentat la darrera taula de la Jornada, que ha versat sobre els actes processals telemàtics i garanties del procés. La sessió moderada per Tiziana Di Ciommo, presidenta de la Secció de Dret Processal de l'ICAB, ha comptat amb les reflexions del magistrat Ignacio González Vega; del professor Titular de Dret Processal UPN, Manuel Richard González i del catedràtic de Dret Processal de la UB, Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol. Els participants han posat de manifest que la digitalització de la Justícia i la celebració d'actes jurisdiccionals  telemàtics acosten a una societat més moderna i eficient, però cal garantir el respecte a les garanties processals i a la immediació judicial en la celebració de judicis, i en especial quan s'hi practiquen proves personals.

Contacte

Comparteix

També et pot interessar

TU POTS CONTROLAR L'ÚS DE LES COOKIES.

A l’ICAB utilitzem cookies a la nostra pàgina. Algunes són estrictament necessàries per al funcionament de la pàgina, i d'altres són opcionals i s'utilitzen per:

  • Mesurar com s'utilitza la pàgina web.
  • Habilitar la personalització de la pàgina web.
  • Per a funcions de publicitat, màrqueting i xarxes socials.

En fer clic a 'Acceptar totes', acceptes la instal·lació de totes les cookies. Si prefereixes configurar-les tu mateix/a o rebutjar-les, fes clic a 'Configuració de cookies'.

Per obtenir més informació, visita la nostra política de cookies.

×