Resum del Matí Digital: 'Impacte de les tecnologies en les relacions laborals'

El Diputat de la Junta de Govern de l’ICAB Rodolfo Tesone ha informat i cridat a la participació dels assistents en el projecte de la “Carta de Barcelona pels Drets de la Ciutadania en l’Era Digital”, que l’ICAB està impulsant amb la participació d'un nombrós grup d'entitats, universitats, centres d'investigació, i que busca arribar a una regulació internacional dels drets de les persones davant dels desenvolupaments tecnològics.

El "Matí Digital" s'ha iniciat amb la primera taula de debat dedicada a l'impacte del RGPD en les relacions laborals.

Rubén Agote i Ramon Miralles, sota la moderació de Manuel Martínez, han iniciat la primera taula de debat dedicada a l'impacte del RGPD en les relacions laborals.

En Rubén Agote ha posat de manifest que en el tema es dóna una pugna entre el dret a la intimitat dels treballadors i el legítim interès de l’empresa per guanyar en eficiència i competitivitat.

En Ramón Miralles ha posat l’accent en el control que sobre el treballador permeten les noves tecnologies, el que provoca una sèrie de reptes i riscos que obliguen a valorar la proporcionalitat de les mesures que s’adopten, al temps que precisen un exercici extra de transparència que s’ha de tenir en compte, amb el corresponent deure d'informació als treballadors.

La segona taula de debat, moderada per la Diputada de la Junta de Govern de l'ICAB Emma Gumbert, ha abordat la qüestió de les plataformes i la relació laboral.

L’Anna Ginés ha analitzat el model de negoci de les plataformes: dividir el servei en micro-tasques individuals, atraure el màxim de persones, contractar a demanda a autònoms. Per valorar la laboralitat o no de la relació, la ponent considera que el control algorítmic i els dispositius digitals utilitzats permet fórmules indirectes de direcció i gestió i inclús, un major control que en les estructures laborals analògiques.

Per a l’Elisenda Giralt, les plataformes permeten l’ocupació de persones, al temps que incrementen la precarietat del mercat de treball. Las resolucions judicials en la matèria contemplen majoritàriament la relació laboral. Potser és necessari una reforma que abordi la relació dels treballadors en plataformes, des del diàleg, per garantir condicions dignes en aquesta prestació de serveis.

En Ricard Oleart defensa que el treball que es presta a través de plataformes és difícil que pugui ser qualificada en el marc de la relació laboral tradicional, optant per considerar la relació com a TRADE. La llibertat per a la desconnexió i per rebutjar serveis, encara que hagin estat acceptats, dificulten la consideració de la relació com a laboral. Considera que s’ha d’atendre al cas concret per valorar les característiques de la laboralitat.

La darrera taula ha analitzat el dret a la desconnexió digital en les relacions laborals.

Per al ponent Ruben Doctor, la desconnexió digital és un dret directament exercitable, relacionat amb el dret al descans i la salut laboral.

Finalment, la Mireia Sabaté ha realitzat una exposició basada en la regulació del Dret a la desconnexió digital a nivell de Dret comparat.